Alguns historiadors  daten l’inici d’aquest art a uns 25.000 anys de l’era moderna.
És molt provable que, gràcies a eines com l’arc i les fletxes, el ser humà es convertís en caçador i superés la època en que només podien menjar les restes del que deixaven els grans depredadors.
El tir amb arc era i és un mètode bastant segur ja que permetia una distància de seguretat, cosa que amb llances o ganivets el risc era molt més gran.
Així aquesta forma de caça i de guerra va anar evolucionant i explica moltes coses de les persones i èpoques en les que vivien. Un exemple serien els arcs petits que s’utilitzaven des d’un cavall o els grans arcs per grans distàncies o per alçades molt altes com les de les muralles.
Podríem escriure molt sobre els grans imperis que van sorgir gràcies a la superioritat que els donava les seves armes, com els Egipcis sobre els 3.500 a.c. amb arc tant grans com el propi arquer, o els Perses que van derrotar el més gran Imperi del món conegut:
“El Romà” amb les seves ordres d’arquers.
El canvi va esdevenir amb els Normands i el Longbow, amb els que es van defensar dels anglesos a la batalla de Hastings 1066 d.c. Aquest tipus d’arc es va estendre, tal com demostren les llegendes dels s. XIII – XIV, de les quals podem destacar l’arquer Robin Hood.
El gran  Enric VIII va crear una societat d’arqueria The Guiad of St. George 1537.
Però les armes de foc i d’altres formes de guerra i caça deixen l’arc obsolet.
La primera vegada que l’arc apareix com a esport olímpic és al 1900 com a homenatge al considerat arquer de la història el mític guerrer Hèrcules, però no es fins les Olimpíades de Munic 1972 que es consolida amb normes universals i amb aquesta reaparició ja queda establert com un esport olímpic.

Tir amb arc 10 € hora, Dianes  a 8 i 20 metres.