La Vall de Lord, tot i pertànyer a la terra Solsonina, té una configuració i una identitat pròpia i ben definida.
Gràcies a una realitat geogràfica basada en les serres de Busa, Bastets, El Verd  i Port del Compte, aquesta vall va tenir molt poques comunicacions amb la resta del Solsonès fins
fa pocs anys , és així com ha configurat un caràcter, una personalitat, una manera de ser, una història, uns costums ,unes tradicions úniques.
 La Vall de Lord es compon per varies poblacions de les quals St. Llorenç de Morunys ostenta la capitalitat, St. Llorenç també dit els Piteus pels menestrals de la comarca del Peiteu francès que introduïren la fabricació d’un drap de la seva terra, el drap piteu.
 St. Llorenç s’origina com la majoria dels pobles amb la creació d’un monestir a les vores del s.X. Al voltant d’ell s’hi comença a instal·lar gent per conrear les terres en la relativa seguretat del sagrat.
Avui dia aquest monestir benedictí és l’església parroquial que té dignitat arxiprestal.
La Vall de Lord és lligada al culte a aquesta església, que possiblement ja existís en temps de Guifré el Pilós, però també al Santuari de Lord i la seva extraordinària mola.
Les primeres notícies de la muntanya de Lord són al 989 quan Borrell II ven al Levita Sicilià per 300 sous la muntanya de Lord amb la capella de Sta. Maria, amb alous, terres, cases i annexes.
Durant uns anys aquesta mola es compra i es ven i és així i per les donacions dels devots que coneixen part de la seva història. Al llarg de la seva vida el santuari ha tingut anys de gran devoció i esplendor i temps funestes com la guerra i la seva destrucció, però ens consolem davant la meravellosa talla del s. XV en la que la expressió de la verge mare i el fill són dignes d’admiració.
Per un altre banda també és molt interessant pujar pel camí de peregrinació i gaudir del paisatge mentre imagines el món i el moment en el que la verge era un centre de devoció i la gent creia que s’havia trobat en un hort per un bou, un bou que caigué de genolls en postura devota en trobar i veure la verge sortir de la terra remoguda.
Nosaltres som un grup enclavats a les Cases de Posada, un paratge coronat per les Serres i ara omplert d’aigua per el nou pantà de la Llosa del Cavall.
Antigament també havia estat un lloc de pas que comunicava Cardona amb la Seu, un camí transitat per el comerç, sobretot tenint en compte que St. Llorenç era una ciutat important.
Es així com aquestes cases que havien estat posades per els cansats viatgers són ara establiments hotelers de turisme rural i alberg.
En aquesta parròquia també podem visitar l’església de Sta. Eulàlia de les Cases encara que està en restauració.
En aquest entorn es troben les activitats de les Cases de Posada, un lloc ideal per fer rutes amb quad, tir amb arc, piragua i jocs d’estratègia (paintball) o simplement passejar i gaudir del paisatge.